A vegades els monstres no estan tan lluny. Els portem a dins i surten quan menys ens ho pensem, quan ens enfadem molt i molt.

Quan ens enfadem la ràbia i la ira s’apoderen de nosaltres i apareix el nostre monstre.

Parlarem de què és l’emoció de la ira. Una emoció que ens fa perdre el control, però que forma part de nosaltres. Com la vivim, què fem quan ens enfadem? Cridem? Peguem? Volem trencar-ho tot? I, finalment, com aconseguim que torni la calma al nostre interior?

La tristesa. Com sabem que estem tristos? Plorem, no riem, ens amaguem, no volem veure a la gent… ens tanquem en nosaltres mateixos. En parlarem i també com deixar-la sortitr per a que puguem tornar a somriure.

De l’observació d’imatges en deduirem l’expressió de la tristesa. Com la podem dibuixar i quin color li escau millor.

En molts quadres, fotografies, dibuixos, imatges en general hi veiem reflectides les emocions que sovint sentim: por, alegria, tristesa, sorpresa…

Buscarem entremig de moltes imatges aquelles que representin aquestes emocions per nosaltres… i un cop triades dibuixarem allò que realment ens produeix una emoció en concret.

Què podem fer amb els bons moments per no perdre’ls? Com seria una capça plena de totes aquelles coses divertides i boniques que hem fet?

La Paula, de la Colla pessigolla, està moooolt contenta perquè torna la Griselda, si pogués, ho desaria en un lloc ben segur per no perdre mai l’alegria que sent.

Saps quina cara fem quan riem? Els amics de la Colla Pessigolla ho saben, ja que la Paula no para de somriure quan està contenta.

I quan estem tristos o enfadats? Com posem els ulls, les celles, la boca… 

Construïm un llibre amb cares que expressin aquestes emocions i que ens permeti combinar-les i construir-ne moltes més.